Una bleda assolellada
diu que estava enamorada
d'un gros rave enravenat,
i una col superinflada,
d'un dolcíssim pastanaga,
més beneit que un bou babau.
Una fava gran poeta,
paula, flema i mig ximpleta
d'un xic s'ha encaterinat,
d'un xic pèsol tot burleta
que entre mocs li fa l'aleta
com un boig esbojarrat.
L'hort humà és ple de raves,
bledes, cols i pastanagues
tendres, vius o escarxofats,
i amb dolcesa i riallades,
pots trobar-hi, ben plantades,
grans persones a grapats.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario